Surt de la màquina: el doble fons del món digital

Vivim en un món hiperconectat on les relacions personals, col·lectives i individuals s’han transformat. Un canvi que s’ha gestat en els últims 15 anys i que s’ha fet més profund en els darrers 10. Molts beneeixen els avantatges d’aquest món hiperconectat des de la paradoxa del seu funcionament ultra individualista a través d’una  pantalla. Altres veuen i comencem a veure, que darrera tants beneficis també hi han les seves ombres.

Tampoc vull ser negacionista dels avenços tecnològics, ja que hi ha més avantatges que inconvenients respecte els canvis que ha suposat aquesta transformació digital, però crec que cal remarcar algunes d’aquestes ombres que moltes vegades passen desapercebudes i que tenen un impacte individual i social que poden ser importants i que estan relacionades amb les xarxes socials i la relació individual cap al món virtual i digital. No sóc un expert amb el tema i per tant, aquests apunts son reflex d’una reflexió personal i també de vivències personals.

L’exaltació del “jo” i l’autoexigència.

En un món on “la persona” és el que mostra a la xarxa, la manera que es crea aquesta “marca” o imatge és la manera que ens volem projectar. Aquesta projecció la fem per a que els receptors i les persones que ens interessin vegin la millor imatge de nosaltres mateixos. Una imatge que és parcialment falsa, o a l’inrevés, és parcialment certa. Això provoca una exaltació del “jo”, de l’ego. Aquesta visió enfocada a remarcar les virtuts, les millors fotografies, l’exposició constants per ser “acceptats” o per a tenir notorietat, ens fa canviar la perspectiva del que és important i del que no. Que el món pivoti en aquesta exaltació del jo provoca una deformació i un canvi de perspectiva a l’hora de viure la vida. Ens marquem una autoexigència de nosaltres mateixos que no correspon amb la realitat i això pot crear frustracions personals.

La pèrdua de control sobre el creixement personal.

Tal com he comentat anteriorment, recrear un món que és parcialment fals o parcialment cert genera un problema en l’autoestima i en el procés de creixement personal. Fem les coses per a que les vegin o per fer veure i creure una imatge que no és sempre la que transmetem. Això fa que pugui haver-hi una contradicció entre el que realment és i el que realment vull que sigui o que es percebi. Aquesta contradicció porta a la pèrdua de control sobre la nostra manera de ser, on de vegades pensem massa en buscar la manera de transmetre, de fer veure o ensenyar el que no correspon en la nostra manera de ser i que no és la nostra. La vida, al ser un camí on la suma d’experiències ens fa créixer, aquesta visió forçada i remarcada cap als altres pot portar problemes individuals i de benestar que pot afectar el creixement individual i emocional.

Aïllament dins la xarxa.

No hi ha una paradoxa tant gran com l’aïllament en la xarxa. Pensem que tot ho podem fer connectats amb un ordinador o amb un mòbil. Comprar, llegir, veure pel·lícules, mantenir les relacions personals, les relacions de parella,… I la veritat que dins d’aquesta hiperconectivitat i aquest excés d’oferta que ens ofereix la tecnologia en una sola pantalla, està substituint moltes vegades actes, maneres i accions que tradicionalment s’han fet fora de la xarxa. I moltes d’aquestes coses, el valor afegit del contacte humà i la seva vivència fora de la pantalla és necessari per tal de satisfer-les i gaudir-les de forma correcta. S’ha de ser conscient del que la xarxa pot ajudar a millorar, però també ser conscient en el moment que ens trobem immersos en un procés d’aïllament i de substitució del món digital del món “real”.

El refugi trampa.

Davant les pors, els problemes personals, d’autoestima, de feina,… (i en els problemes del dia a dia) un es podria pensar que un refugi “per protegir-se” o per “evadir-se” d’aquests problemes és el món digital i la xarxa. Aquesta és una percepció errònia, ja que refugiar-se en el món digital i en la xarxa, en comptes de trobar solucions, el que segurament ens trobarem seran més problemes i una visió esbiaixada de la realitat. Si aquest pseudorefugi li sumem l’aïllament del que hem parlat abans, pot comportar a unes accions i unes actuacions a nivell personal que no son gens recomanables i que poden afectar al comportament individual, emocional i social d’aquesta persona.

Anonimat total VS exposició total.

Una altre paradoxa; en un món totalment obert, on podem ser qui volem de forma anònima però que a l’hora en moltes xarxes socials som un producte detallat amb nombroses dades, fotografies, números i estadístiques. Estem exposats en un aparador on no sabem realment on està exposat. Hem de ser conscients de quin ús fem de la xarxa, ja que tot pot quedar registrat i podem quedar exposats a qualsevol tipus d’iniciativa, de bona però també de dolenta. Saber amb qui compartit informació, quin contingut sensible publicar i com relacionar-se amb la gent és clau per evitar possibles problemes personals i futurs.

Addicció VS bon ús.

Vivim connectats. El problema es quan canviem la nostra manera de ser i els nostres hàbits en una dependència excessiva cap el món digital. No dormir les hores corresponents, sentir necessitat o un impuls incontrolable per connectar-se o utilitzar el mòbil o les xarxes, quan substitueixes les relacions personals per relacions digitals i quan algú es refugia en el món virtual en comptes d’encarar els problemes,…, ens trobem en casos clars d’addicció. En aquests casos, on tenim un descontrol de l’ús dels dispositius i de la xarxa, el que cal és posar-hi solució amb un especialista que ens ajudi a millorar la nostra relació amb el món digital i fer-ne un bon ús fugint de la dependència.

L’entorn.

Si ens trobem en alguna de les situacions que he comentat abans, això te un efecte indirecte o directa cap al nostre entorn més immediat;  família, amics, parella, companys de treball… Si ens trobem immersos en casos de refugi i/o dependència, te un efecte directe cap a la nostra relació cap als altres, ja que en comptes de ser part activa i recíproca en les relacions personals i socials, ens trobem immersos en situacions d’aïllament que tenen un efecte negatiu envers les relacions personals i altres situacions. L’aïllament digital comporta també aïllament social i emocional i una retroalimentació per augmentar l’aïllament. Cal actuar per sortit d’aquestes situacions i tornar a reconectar amb l’entorn. A mesura que anem reconectant amb l’entorn de forma activa, anirem millorant la relació amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos. Ningú farà res per nosaltres, per tant, en aquests casos, cal actuar de forma individual i agafar la iniciativa per actuar de forma positiva cap als altres.

Reduir riscos, trobar solucions i demanar ajuda.

Relativitzar aquest món digital és una bona manera per reduir els riscos i evitar els problemes derivats a una mala gestió i/o una excessiva gestió o d’ús de les noves eines digitals. Efectivament, aquesta revolució tecnològica és la major revolució social, econòmica i individual que ha viscut l’ésser humà, però això també comporta riscos. Cal saber i conèixer com utilitzar aquestes eines per millorar el nostre dia a dia i el nostre creixement personal i que no comportin riscos individuals, emocionals i psicològics per a les persones que les utilitzem.

L’ús dels parells mòbils i els ordinadors s’ha fet indispensable en el nostre dia a dia, conèixer bé i saber-ne fer un bon ús és important a l’hora d’evitar possibles problemes generats per el mal ús. Si detectem un ús excessiu, de dependència, d’ansietat o l’aïllament, el millor és recórrer a una persona experta que ens ajudi a superar i evitar els problemes presents i futurs.

Focalitzar-se amb altres aspectes de la vida i amb les relacions personals i socials, són també maneres per lluitar i combatre un possible cas d’aïllament, dependència i de mal ús de les xarxes socials i de les noves tecnologies.

A títol individual, crec que és bo fer-se aquestes reflexions i de veure quina és la relació personal de cadascú de nosaltres enveres les noves tecnologies. Cal sobretot, posar-hi remei i solucions si es detecten alguns d’aquests problemes i demanar ajuda si es creu que pot ser necessari per tal de superar-los abans que puguin afectar de forma més important aspectes del nostre dia a dia i les relacions personals i socials.

I per això, tal com diu Andreu Buenafuente a la seva pàgina i a la foto; surt de la màquina.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s