La defensa de les urnes

L’1 octubre es recordarà com aquell dia que la gent a part d’exercir el seu dret a vot es va comprometre a defensar-lo. Van ser desenes de milers les persones que es van concentrar a les portes dels col·legis electorals per tal de que en el cas que aparegués la Guardia Civil o la Policia Nacional fer una resistència pacífica per tal de dificultar el pas i el furt de les urnes i dels vots de cadascú de nosaltres.

El Dret a decidir i l’exercici de la defensa del propi vot, sabent que només des de la cooperació i la solidaritat fraternal es podria arribar al final de la jornada amb les urnes i els vots intactes. L’èxit del referèndum de l’1Oct és de tots. Amb tot un Estat en contra; investigant i fent escorcolls a impremtes, escorcollant cotxes particulars, detenint càrrecs de la Generalitat… Jugant amb la por, amb milers de policies al carrer, intimidant càrrecs públics, voluntaris i a la ciutadania en general. Tota una bateria de mesures que des de l’Estat (a unes quantes hores del diumenge) van dir que no hi hauria referèndum a Catalunya i que s’havia desactivat la logística i els materials relacionats amb aquest.

I sí, va haver-hi referèndum. Com una màquina perfecte en un engranatge complex, misteriós i des del ferm compromís, van ser milers les persones que van participar en la preparació. Cadascuna d’aquestes persones amb la seva funció i la seva missió, com en els castells, una coordinació perfecte en una pinya immensa. Ha estat un miracle fet realitat.

I en aquell referèndum desactivat, “il·legal”, menyspreat…, va actuar la Policia.  La lògica, després de les declaracions de membres de l’Estat i del Gobierno, feia pensar que no faria falta actuar. En una jornada electoral desactivada i menyspreada, l’Estat podria haver acabat la jornada fent evident la seva postura i punt.

Però no, van aplicar la força. Es van donar ordres d’entrar a col·legis electorals i requisar les urnes. I no cal dir gaire més; les imatges d’aquests dies posen de manifest que en aquestes actuacions s’ha actuat des de la barbàrie, la denigració, la violència física i la humiliació d’una gent, d’unes persones pacífiques que l’únic que feien eren manifestar en vots la seva manera de pensar i la seva ideologia. En el cas que haguessin tingut la capacitat d’actuar en tot el territori, haguessin fet el mateix amb les més de 2 milions de persones que vàrem anar a votar? Les imatges militars de policies entrant a pobles petits en manada i actuant de forma violenta, intimidant i sense la capacitat d’obrir diàleg mostren una imatge que serà molt difícil d’esborrar.

No ho oblidarem, i no oblidarem les persones, partits que no han condemnat la violència física per combatre les idees. El fracàs de la democràcia i de la política es va veure en aquells col·legis on la força bruta i violenta volia imposar la por a una societat mobilitzada i on es reprimia amb violència física allò que no han aturat amb la política (o que directament han obviat). I tots sabem que les forces de seguretat de l’Estat haguessin pogut actuar d’altres maneres, ho sabem i ho saben.

Un dolor profund de veure com un Estat actua d’aquesta manera amb “la seva gent”. Una vergonya increïble de veure com s’ha permès això i s’ha avalat quan fa anys que des de Catalunya la gent es mobilitza, la gent es manifesta pacíficament, quan a les urnes hi ha un clam favorable al dret a decidir, quan sempre s’ha cridat al diàleg i s’ha anat a Madrid a demanar permís per poder votar, quan es va demanar el Pacte Fiscal… Des de Catalunya sempre hi ha hagut la voluntat de diàleg després del procés de l’Estatut, un Estatut votat des de Catalunya i aniquilat des de Madrid. No’s, menyspreus i cap proposta.

Són temps difícils. Tot el que hem fet fins ara ha de servir per millorar com a societat i fer-nos forts. Ahir, milers de persones independent de les seves idees van sortir en contra de la violència policial. L’ús de la força el diumenge fa que sigui necessari modificar el full de ruta, ara estem més units i cal avançar des de la determinació però sense deixar cap demòcrata enrere. Seria una inconsciència actuar com ells, aplicar la “no política” sense escoltar a la gent. Escoltem-nos molt aquests dies i intentem avançar per guanyar plegats.

Hem guanyat la batalla de la democràcia, ara guanyem la de la política.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s