La crida Nacional; el pensament únic, electoralisme i error.

Ens trobem davant l’enèsima transformació de l’espai convergent. Així és. Ningú pot negar l’evident connexió ideològica, de persones i organitzativa de l’anomenada Crida Nacional per la República amb les diferents mutacions organitzatives de l’espai de CDC.

I encara menys després del passat diumenge, on Carles Puigdemont (amb una jugada mestra a menys d’una setmana del conclave del PDECAT) presenta la “Crida” per pressionar el futur organitzatiu del partit demòcrata. Defenestra Marta Pascal i acaba controlant el PDECAT per portar-lo a la desballestadora i incorporar-ho a l’anomenada “Crida” en la propera tardor (mirant clarament cap a les eleccions europees i municipals del maig del 2019).

En menys d’una setmana els partidaris més acèrrims de Puigdemont i dels postulats més legitimistes i unilateralistes han subjugat la dreta nacionalista conservadora cap als postulats menys moderats i més extremistes. Un enèsim moviment tàctic en l’estratègia d’un sector de la dreta nacionalista per seguir oferint i vendre el discurs de la “unitat” (la seva) on ells son els bons, oferint mantres de pseudounilateralitat per vendre discursos als partidaris de “República Ja!”. Fins i tot són capaços d’apropiar-se de l’acte de confirmació nacional més important dels darrers anys, l’1O, un acte de tots i de totes on cap moviment ni cap partit polític pot apropiar-se’l ni fer electoralisme d’ell.

En política no tot s’hi val. No es pot anar fer rebrandings organitzatius i de partit cada 6 mesos per rellançar un projecte que per molt que s’intenti tornar a la línia de flotació comença a tenir símptomes de desconnexió real, social i organitzativa. Després dels darrers mesos cal fer un anàlisis d’on estem, com hem arribat fins aquí i què s’ha de fer de cara el futur. Un anàlisis que pertoca als partits polítics i que crec que en alguns casos no s’està fent ni sembla que es vulgui fer.

Entenent que la República va quedar en simbòlica i entenent que ara cal treballar en el sentit d’arribar acords amplis tant a Catalunya com a Espanya per tal de dibuixar mecanismes d’autodeterminació i de diàleg per sortir de l’actual atzucac. Es pot “fer República” des d’un punt de vista de “sentit d’Estat” i de projecte per a Catalunya, amb polítiques i amb determinació, però a dia d’avui la via unilateral no representa la millor ni més efectiva solució per tenir una futura República Catalana estable i amb un suport ampli vista l’experiència dels darrers mesos.

Davant la injustícia dels presos polítics i exiliats i d’un clam majoritari a favor del dret a decidir, cal treballar fermament per tornar a la normalitat la política a Catalunya i cercar una solució autodeterminista, caldrà tornar votar, Catalunya és subjecte polític i això s’haurà de lluitar. Això sí, una solució pactada. Ja que sabem que quan es presenta un referèndum d’autodeterminació per part del Govern català molts catalans no es senten interpel·lats. El 80% dels ciutadans a favor del dret a decidir arriba quan aquest es presenta amb un acord amb l’Estat espanyol i amb garanties.

Cal treballar més Catalunya com a projecte polític i social (no tant amb l’objectiu de República) per esdevenir una societat avançada i on es garanteixi la qualitat de vida i el benestar de tots els catalans i els catalanes, per això volem autogovernar-nos de forma plena. La República cal omplir-la de contingut, caldrà doncs un debat de fons ideològic i polític. La via unilateral només pot ser avalada quan aquesta tingui un suport molt majoritari, sense fissures i sense possibilitat real de retorn a escenaris anteriors.

Les febleses de Junts per Catalunya (i per inèrcia les febleses de la Crida) són evidents; en l’àmbit metropolità, on la independència té menys suport, va quedar en darreres posicions i amb percentatges molt baixos. Mentre que a comarques i on la independència està recolzada de forma majoritària Junts per Catalunya guanyava de forma sobrada. Amb ERC és sensiblement diferent, en l’àmbit metropolità es conformava com l’opció independentista de referència a molts punts de distància de JxCat. Un exemple el tenim a L’H, ERC va treure el 15,19% i JxCat el 7,88%, o Badalona, on ERC va treure un 18,17% i JxCat un 11,57%, a Sabadell ERC el 20,18% i JxCat el 16,9% i fins i tot a Barcelona ERC li va treure 1,5 punts a JxCat. Per cert, recordar que en percentatge a Barcelona Junts pel Sí al 27S  va treure un total de 37,23% dels vots mentre que al 21D la suma de ERC i JuntsxCat és de 40,49, clarament superior.

Si fem l’anàlisi en municipis interiors o comarques trobem situacions oposades; a Girona JxCat va treure el 36.85% i ERC el 18,65%, a Vic JxCat el 44,39% i ERC el 23,76% i a Lleida el 23,05% per JxCat i el 22,82% per ERC.

És evident que els discursos “unitaris” o els discursos més nacionalistes son més acceptats i “comprats” en comarques o en l’interior de Catalunya que no pas en la regió metropolitana. En canvi en la regió metropolitana la component ideològica i no tant nacionalista pren protagonisme i ERC es mostra molt solvent i capdavantera en les zones de més densitat de població.

Si el que cal és eixamplar la base social a favor de la República, on hi ha més marge i on s’ha d’interpel·lar és en la regió metropolitana. Allà, on l’aspecte ideològic i polític és més polièdric i no tant sintètic o simple com a les comarques interiors i altres territoris de Catalunya, on en aquests darrers territoris la component nacional esdevé bastant majoritària. Per “fer República” cal entendre Catalunya i les seves realitats. L’electoralisme i la visió del pensament únic fa més mal que bé als partidaris de la República. Esquerra esdevé clau en l’objectiu d’ampliar la base social a favor de la República en l’àmbit metropolità, i les eleccions municipals del 2019 son cabdals per tal d’oferir projectes de ciutat i de municipis des del progrés social i des del sobiranisme. Han de ser l’oportunitat per fer arribar el projecte republicà en aquells territoris on encara el suport no és majoritari.

Hi ha qui pensa més en mantenir un projecte a cop de vendre un discurs a aquells convençuts que no pas en fer realitat un projecte de futur per a tots els catalans i catalanes. La Crida és un error més, una altre visió esbiaixada de la realitat on vol imposar la seva visió única de Catalunya per treure rèdits electorals en comptes de treballar en una estratègia comuna i que cadascú ofereixi des del seu lloc  i en la seva diversitat el millor per construir la futura República Catalana i ampliar la base social.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s